Palestra

NOVA WEB: www.palestra.cat

2011-11-02T15:32:00.000+01:00

Descarga

En 3 segons entraràs a la portada. Si no entra, clica aquí

NOVA WEB

2011-09-24T14:08:00.000+02:00

En els propers dies la nostra web serà www.palestra.cat
Mentre encara no tenim el domini actiu podeu visitar la nova web clicant aquest enllaç.

http://82.98.148.101/~palestra/wordpress/

Hi trobareu la crònica de l'expedició al Tubqal i, properament, el vídeo resum del viatge complet al Marroc.

Puigsacalm des de Joanetes

2011-08-21T21:26:00.000+02:00

Avui, uns quants de l'Empordà i d'Osona hem fet una excursió llampec al Puigsacalm (1.513 m). Ens hem trobat a les 8 del matí a Joanetes, que es troba a 615 m i hem començat a pujar fins al Puig Corneli (1.355 m), deixant a l'altra banda l'ermita de Santa Magdalena del Mont. Hem pujat pels ferros nous.

Després hem baixat al Coll de Joanetes i hem agafat el camí del Puig dels Llops (1.486 m).

Poc després, 11.30 h, el Puigsacalm:

De tornada anem a voltar pel Pas dels Burros. Un cop al coll de Joanetes hem decidit baixar per allà mateix (els ferros nous) i veure l'ermita de Santa Magdalena del Mont. A les 3 h hem arribat a Joanetes i ens hem acomiadat.

Mont Perdut

2011-08-15T21:54:00.001+02:00

Des de Palestra hem aprofitat aquest pont de la Mare de Déu d'Agost per anar a Ordesa a pujar el Mont Perdut (3.355 m).

Arribem a Torla cap a les 3 de la tarda. Fem una queixalada, comprem provisions i tot seguit agafem el bus cap a la Pradera (~1.300 m). Pocs minuts després arribem a l'aparcament de la Pradera i comencem a caminar cap al refugi de Góriz (situat a 2.160 m). Poc després de començar a pujar se'ns posa a ploure, primer poc i després un bon ruixat, que no para fins al peu de la Cua de Cavall.

Cua de Cavall

Vam decidir pujar la Cua de Cavall pel camí en comptes de la via ferrada.

Vam arribar al refugi de Góriz que ja fosquejava i el primer que vam fer va ser sopar. Com que el refugi era ple (ja ho sabíem) anàvem a plantar la tenda, però a part de que ja era fosc tornava a ploure bastant. Per aquest motiu ens van deixar dormir al menjador del refugi, amb una bona colla més de muntanyencs.

Ens vam llevar a les 6 h del matí. A les 6.30 h ens van servir l'esmorzar. Un cop fet, vam deixar les motxilles grosses al refugi i vam iniciar l'ascens amb motxilla lleugera. Vam començar amb un bon dia.

Pel que ens van dir el dia anterior, aproximadament des del refugi per amunt va pedregar. Així ho testimonia el glaç granulat que trobem pel camí, sobretot a partir del Llac Gelat.

Quan pujàvem per la cresta va començar a venir boira, entrant-hi al iniciar el tram de tartera (després de la glacera de sota la cresta).

Poc després conquerim el cim (10.30 h). Llàstima de la boira que ens va impedir gaudir de les vistes.

Vam baixar corrents fins al llac, on ens vam parar a fer un bany. Un company fins i tot el va travessar nadant.

Tot seguit vam baixar cap el refugi, on vam parar a menjar un entrepà, ja que encara no havíem menjat res des de l'esmorzar del refugi. De seguida vam emprendre la marxa cap a la Pradera, ja amb les motxilles pesades, ja que teníem por de pluja. Aquest cop vam baixar la Cua de Cavall per la via ferrada.

Més tard va ploure una estona, tot i que va durar poc i, tot i no ser xim-xim tampoc va ser un gran ruixat.
Finalment arribem a l'aparcament de la Pradera i agafem el bus de baixada cap a Torla.

En acabat vam agafar el cotxe i vam emprendre la marxa. Poc després ens vam parar a fer un banyar ràpid al riu Ara. Seguidament vam continuar el trajecte fins a la Franja, on vam visitar una colla de pobles. Després vam parar a un bosc a acampar. L'endemà al matí vam visitar algun poble més i cap a casa.

Crònica de l'Aplec al Pi de les Tres Branques

2011-07-18T00:32:00.002+02:00

Ens trobem a Saldes el dissabte 16 a les 9 del matí per pujar al Pedraforca. Pugem amb cotxe fins al refugi Lluís Estasen i comencem a caminar cap al Coll de Verdet.

Després de grimpar una estona vam assolir el cim del Pollegó Superior del Pedraforca (2.506 m) i tot seguit vam baixar per la tartera de Saldes.

Després vam anar a acampar a una zona habilitada propera als Rasos de Peguera, on vam fer lectura patriòtica, tant poesia com prosa, i un breu concert de gralla.

L'endemà de bon matí vam anar cap al Pi de les Tres Branques a preparar la nostra parada per l'Aplec:

A la parada, entre altres coses teníem els dos volums de "Breu història del catalanisme" de Lluís Duran i de Jaume Ros i Serra teníem "Miquel Badia un defensor oblidat de Catalunya" i "La decepció de la memòria 1939-1995".

Hem fet un vídeo resum de la jornada:

Terceres jornades de defensa personal

2011-07-06T22:47:00.005+02:00

Aquesta vegada hem comptat amb l'ajuda d'en Joan Grau, un veritable monitor de Wing Revolution. Gràcies a ell hem pogut aprofundir i aprendre molt doncs a part de tenir un gran nivell sabia ensenyar a la perfecció tant als més nous com als ja iniciats.

La classe va consistir en la seqüència bàsica d'atac i diverses reaccions en front l'oponent. També colzes i estrangulaments així com la manera de desfer-se'n. Finalment defensa contra pal a dues mans i contra arma blanca en general.

Moltes gràcies Joan, esperem que ens honoris amb la teva presència més sovint.

Pedraforca + Aplec al Pi de les Tres Branques

2011-07-04T20:14:00.003+02:00

Els assistents heu de dur un fragment, ja sigui en poesia o en prosa, per fer lectura patriòtica durant l'acampada als Rasos de Peguera.

Per més informació envieu un e-mail a palestra.cat@gmail.com

Circ dels Engorgs - Puig Pedrós

2011-06-26T19:17:00.002+02:00

Vam voler aprofitar aquest pont de Sant Joan per fer una bona excursió. Malauradament la revetlla va fer estralls, de manera que dels set que havíem de ser, en vam quedar dos de la Secció Empordà. El pla inicial era anar al Puig Peric, però en vista dels que quedàvem i que un servidor ja va estar a la zona de les Bulloses (Carlit) per la Puríssima passada, vam fer un canvi de plans.

Divendres a la tarda vam sortir cap a la Cerdanya. Vam arribar fins a Meranges, on vam agafar una pista que ens va dur fins al refugi de Malniu, on vam fer nit. Ens vam llevar a les 6 del matí i havent esmorzat, cap a un quart de 8, vam emprendre la marxa que explicaré a continuació:

En negre és el trajecte recorregut. En vermell és el tram final de tornada que volíem fer, però que per un petit error vam variar. Des del refugi de Malniu vam sortir cap al refugi dels Engorgs.

Pel voltant del refugi dels Engorgs vam veure un grapat de marmotes. Són de mal fotografiar, en tot cas vam poder fotografiar-ne una (precàriament).

Tot seguit vam arribar als estanys:

Vam pujar per la Portella de Can Colomer (o d'Engorgs) i vam fer la cresta del Circ dels Engorgs. Tot fent la cresta vam passar pel Pic de Calm Colomer (2.871 m) i vam continuar fins al peu del següent puig, on ens vam aturar a esmorzar.

Cim del Calm Colomer. Al fons, el Puig Pedrós

Una estona després arribem a la Portella de Meranges, on emprenem la pujada final fins al Puig Pedrós (2.911 m).

Després volíem baixar cap a l'estany de Malniu i continuar fins el refugi, però tal com he esmentat anteriorment, un petit error va fer que baixéssim de dret al refugi de Malniu.

Baixant del Puig Pedrós

Vista del refugi de Malniu, l'estany Sec i la zona d'acampada

Un cop vam ser a baix, cap a les 6, vam dinar-berenar i ens vam remullar els peus a l'aigua gèlida de muntanya. Vam baixar per una pista que ens va dur a Guils de Cerdanya on ja vam agafar asfalt fins a casa.

Crònica del II Torneig de futbol per la independència

2011-06-21T21:48:00.000+02:00

Tal com vam anunciar Palestra ha participat al II Torneig de futbol per la independència, disputat a Barcelona el dissabte passat, amb diversos equips: Comptat d'Empúries, Barcino, Creuats F.C.B. i Front Iluro.

El torneig constava d'una fase de lligueta amb 3 grups de 4 equips cadascun. En el primer grup va coincidir el Comptat d'Empúries, Creuats F.C.B. i Barcino, de manera que ens vam eliminar entre nosaltres. Front Iluro va jugar en un altre grup.
La segona fase del torneig serien unes eliminatòries: semifinals a un partit i la final. Passarien a semifinals els primers de grup i el millor segon. El Comptat d'Empúries va ser primer del seu grup i va passar a jugar la semifinal, on va caure eliminat pels campions del torneig.

El Comptat d'Empúries, el nostre millor classificat

Barcino VS Comptat d'Empúries

Resultats:

Sens dubte una gran jornada esportiva i patriòtica. Des d'aquí donem l'enhorabona a l'organització.

Montgrí: el bisbe

2011-06-13T23:36:00.001+02:00

Avui 3 companys de la secció Empordà hem anat d'excursió al Montgrí. Hem fet tot el bisbe. La pluja no ens ha espantat i, cap a les 10 del matí hem començat a pujar la Muntanya d'Ullà (308 m) des de la pedrera. Aquesta muntanya representa la cara i el barret del bisbe.

Hem baixat cap al Coll de la Creu i pujat la Muntanya de Sta. Catarina (303 m). Ja havia parat de ploure i hem pujat al castell a esmorzar. Aquesta muntanya representa les mans del bisbe a sobre el pit, quedant el castell com l'anell.

Hem continuat cap al Montplà (310 m) i hem baixat per dret fins a trobar el camí de nou. Aquesta muntanya representa la panxa del bisbe.
Hem continuat caminant, ja en zona boscosa, fins al Torra Moratxa (220 m) i tot seguit hem arribat al Roca Maura (225 m). Aquests dos últims cims representen els peus del bisbe.

Vista de la Muntanya de Sta. Caterina i el Montplà des del Roca Maura

Després hem baixat i hem acabat d'arribar fins El Molinet (el penya-segat que dona al mar) i hem baixat fins a una cala propera on ens hem banyat.

Poc després hem anat a l'Estartit, on ja havíem aparcat l'altre cotxe prèviament.

Segones jornades de defensa personal

2011-06-07T23:35:00.004+02:00

Aquestes segones jornades, malgrat tenir nombroses baixes hem comptat amb noves incorporacions que han fet que el dia esdevingués un èxit més.

Hem seguit amb nocions de Muay thai i ens hem centrat en les aplicacions del Wing Tsun de defensa personal i us militar.

Com a novetat hem incorporat nocions bàsiques de la lluita amb pals així com la defensa amb ma buida.

Per properes edicions hem aconseguit la col·laboració un competidor de Grappling així com un instructor de Wing Tsun de millor nivell, que ens permetran aprofundir i coneixer altres disciplines. Així doncs us hi esperem, seguim en marxa, seguim diversificant-nos i seguim creixent!

Torneig de futbol

2011-06-01T21:37:00.000+02:00

Palestra participarà en el següent torneig, possiblement amb diversos equips:

Jornades de defensa personal

2011-05-22T17:20:00.001+02:00

Inaugurem Secció a Barcelona amb unes jornades de defensa personal que s'aniran repetint periòdicament.

La trobada va ser dissabte, al parc de la Ciutadella, a les 5h de la tarda.
L'entrenament va durar quasi tres hores i va constar de nocions bàsiques de Muay thai i de Wing Tsun (sistema de defensa adoptat pels còssos d'elit del SEK alemeny).
Després de fer unes quantes sèries de diferents combinacions, vem entrar al cos a cos i lluita al terra.
Un cop acabada la sessió, alguns participants van fer guants per rematar la jornada.

Montserrat

2011-05-16T00:36:00.000+02:00

En aquesta jornada vam fer dos grups. El primer grup vam fer una ruta més tècnica guiats per en Miquel Saborit de la Unió Excursionista de Vic. L'altre grup va fer la ruta tradicional.

El primer grup vam sortir de Santa Cecília cap al camí de l'Arrel. Vam passar per la Font de la Llum, el Coll del Portell del Migdia i el Canal dels Micos per arribar, finalment, al cim de la Miranda d'Ecos (1.223 m i segon cim més alt de Montserrat).

Vam baixar pel Collet de la Roca del Migdia, les Roques de Salt de la Nina, la Bauma Miranda dels Aurons, el Camí de l'Esfinx, el Coll del Miracle, el Canal del Miracle i de nou al Camí de l'Arrel fins a la carretera. Després vam arribar, per carretera, a Santa Cecília de nou. Les dificultats màximes van ser entre segon i tercer grau.

L'altre grup:

Després de l'excursió vam anar a dinar, on ens vam trobar els dos grups, i a visitar l'abadia. Després de veure la moreneta li vam posar un ciri. Tot seguit vam baixar a Monistrol on vam fer una reunió i, en acabat, ens vam acomiadar.

Anem a Montserrat

2011-05-05T21:19:00.000+02:00

Comapedrosa

2011-04-28T20:46:00.000+02:00

Aquest pont de Setmana Santa, dos companys de la Secció Empordà hem aprofitat per anar a pujar l'Alt de Comapedrosa (2.942 m).

Vam sortir Divendres Sant a les 8 del matí cap a Andorra. A Bellver de Cerdanya ens vam aturar a dinar a la riba del Segre. De seguit vam continuar fins a Martinet, on ens vam desviar cap a Lles de Cerdanya i Aransa, on agafem una pista que ens durà fins a l'estació d'esquí de la Rabassa, ja a Andorra.

Aquest és el tram més dolent de la pista, sense cap complicació

Des de la Rabassa continuem per carretera fins Arinsal. Pugem fins a la pista d'esquí on just abans hi ha un mirador-berenador, on aparquem el cotxe i preparem el "campament".

Havent sopat pugem a la tenda i a dormir. Dissabte, 23 d'abril, Sant Jordi: a les 6 del matí ens llevem, recollim i baixem cap al poble. Fem un esmorzar lleuger (error), ens canviem i a les 8 comencem la marxa. El cel és tapat i ha tardat a aclarir-se el dia. Bé, poc després de començar a caminar comença a ploure i segons anavem pujant pluja-neu i neu, cosa que ens impedeix esmorzar decentment fins arribar al refugi. Un parell de fotos de camí cap al refugi:

En el camí de pujada al refugi ja trobem uns bons desnivells, que acompanyats del temps ens fan recordar lo mal esmorzats que anem. Decidim arribar fins al refugi, esmorzar bé, eixugar-nos un xic i després decidir si continuem o baixem. Allà perdem el temps una bona estona intentant encendre foc, però amb llenya verda i molla va ser inútil. Amb això va afluixar la nevada i vam decidir continuar, tenint en compte que si hi tornava (que hi va tornar) difícilment plouria a aquella altitud (i per tant no ens mullaríem). Vam continuar, tot fent una volta estúpida buscant les marques del camí (tapades per la neu). Quan faltava poc pel cim vam estar a punt de girar cua per fatiga, ja que ens costava seguir el camí, i no veiem gaire res amb la nevada, a més dels trams on ens enfonsàvem a la neu. Finalment vam decidir arribar fins el punt on el camí tira a la dreta de la muntanya a veure quin panorama es veia. Des d'allà vam poder veure ja el cim del Comapedrosa, fet que ens va motivar a continuar. Poc després trobem el primer estany i més amunt podem veure l'Estany Negre.

Al fons, el Comapedrosa

De seguit comença la grimpada. Deixem les motxilles a baix i comencem. Poc després assolim el cim, una mica despistats perquè no hi ha creu i perquè no es veu gaire res, tret del pic de Baiau que ens confon. Però el mapa topogràfic ens confirma que som a l'Alt de Comapedrosa.

Honrem el nostre Sant Patró en la seva diada pujant la seva bandera al cim.

Una foto vista de dalt dels estanys, feta en baixant:

Un cop a baix, a dos quarts de 6, fem un cafè amb llet calent i anem a comprar sopar. Pugem al berenador i ens trobem una guilla llepant les grielles on havíem sopat el dia abans.

La pluja del dia i el xim-xim que encara feia ens impedeixen encendre foc, de manera que baixem de nou a Arinsal i anem al restaurant a sopar un bon xurrasco, que ens el teníem ben merescut. Aquest cop dormim a l'aparcament.
Ens aixequem cap a les 7 i de seguit comencem la marxa cap a casa. Tornem a pujar a la Rabassa i agafem la mateixa pista per la que vam arribar, aquest cop amb un xic de neu. Val a dir que fa bon dia.

De tornada, però, ens desviem. En comptes d'anar a Lles anem a Bescaran, després de fer una aturada per esmorzar. Un cop a Bescaran ja agafem carretera fins a la Seu, on anem a fer una breu visita al casc antic. Un cop tornem a emprendre la marxa ja no ens aturem fins a Campdevànol, on dinem.

Havent dinat continuem cap a casa. Ens quedarà el dilluns de pasqua per reposar.

Puig Segalar en BTT

2011-03-20T19:20:00.000+01:00

Avui membres de la Secció Empordà ens hem estrenat en el ciclisme a Palestra. Hem sortit de l'Armentera cap a Viladamat, per Montiró i la Mare de Déu de l'Om. Hem tirat cap a Palau Borrell i hem anat pujant fins al Puig Segalar, on hem esmorzat. Havent fet, hem baixat cap Albons. Com que hi havia arrossada popular hem passat pel bar del poble a fer el toc i a veure l'ambient -hi havia una bona gentada i uns altaveus amb sardanes-. No ens hem pas quedat a dinar, de seguida hem tornat a agafar la bici i hem tirat cap a Viladamat per una pista, i d'allà a l'Armentera pel mateix camí d'anada.

III Trofeu Batista i Roca

2011-03-03T21:08:00.000+01:00

Comencen les preinscripcions. Per inscriure-us o demanar més informació envieu un e-mail.
Els preus els direm més endavant, quan tinguem una noció dels participants (per saber les despeses). Hi haurà dues modalitats. Opció 1: Trofeu + USAP i opció 2: Només el Trofeu.

Per inscriure-us individualment doneu el nom. Per inscriure un equip (mínim 5 jugadors) heu de donar el nom de l'equip i el nom dels jugadors).
Seria interessant que ens digueu també la vostra localitat per si convé organització logística.

Commemoració del nacionalisme dels anys 30 en memòria de Daniel Cardona

2011-02-28T18:35:00.000+01:00

Ahir a Vic, a la taverna catalana La Terra, les joventuts d'UNCat - Nosaltres Sols! van fer una conferència sobre el nacionalisme dels anys 30 per homenatjar a Daniel Cardona (fundador de Nosaltres Sols!, mort el 7 de març de 1943) en el qual Palestra hi vam col·laborar.

El format va ser el mateix de la presentació de Palestra, canviant el un servidor per Leo Beltran, portaveu de les joventuts d'UNCat, que va presentar l'acte. Primerament van presentar la nova secció d'Osona de l'organització.

Tot seguit va intervenir en Lluís Duran, que ens va parlar de les organitzacions nacionalistes d'abans de la Guerra Civil Espanyola i dels personatges històrics que les menaven.

Finalment en Xavier Andreu ens va parlar de la figura de Daniel Cardona.

Aquí podeu veure un fragment de cada un:

Després de l'acte es van vendre els llibres Breu història del catalanisme i Intel·ligència i caràcter, Palestra i la formació dels joves (1928-1939), de Lluís Duran. Tots dos sou a temps de comprar-los a La Terra.

II Calçotada nacionalista de Vilanova i la Geltrú

2011-02-17T20:31:00.000+01:00

Aquesta crònica la copiem del blog d'UNCat Penedès-Garraf, ja que van ser els organitzadors de la calçotada:

Aquest diumenge 13 de febrer la secció d’UNCat Penedès-Garraf, conjuntament amb les Joventuts Nosaltres Sols! i el Club Esportiu Palestra vam organitzar la segona calçotada nacionalista a Vilanova i la Geltrú.

Amb un caràcter cada cop més identitari, ja que els temps que vivim així ens ho requereixen, una trentena de persones van assistir a la cita de la Masia d’en Cabanyes.

L’Ajuntament de Vilanova una vegada més ens va denegar qualsevol tipus d’ajuda en quant a logística justificant que consideraven l’acte com a polític i gens propici a la “convivència”. Resulta que donar subvencions a la Casa d’Andalusia del Garraf o finançar projectes de la comunitat musulmana sí que és teixir societat, en canvi segons el consistori donar suport al moviment associatiu català pot causar “tensions racials innecessàries” entre la diversitat cultural de la vila. Les polítiques integradores del consistori no són res més que intentar reduïr la catalanitat vilanovina per així no perjudicar els nous valors multiculturals establerts.

Com a nacionalistes, evidentment ni ens resignarem ni ens alteraran la nostra activa militància per recuperar pas a pas el que és nostre, ans al contrari, encara ens donen més embranzida. Davant la negativa burocràtica anticatalana de l’Ajuntament vam acudir a la Institució que sí que serveix al poble, un any més a la Parròquia de la Geltrú i a la Fundació Casa d’Empara ens van facilitar tot quant material vam necessitar.

La calçotada nacionalista va transcórrer en l’ambient de germanor i catalanitat que mereix, va esdevenir un punt de trobada dels patriotes habituals i també va servir per conèixer a noves persones interessades en el projecte identitari que encarna Unitat Nacional Catalana i el ressorgiment d’una nova fornada de joves al voltant dels valors i el caràcter de la refundada Palestra.

Vilanova serà catalana o no serà!

Les Salines per Maçanet

2011-02-07T19:44:00.000+01:00

Aquest cap de setmana la secció empordanesa de Palestra hem pujat a les Salines (1.333 m)

El Canigó al fons

Vam pujar per Maçanet de Cabrenys tot seguint la pista forestal i algun tram de corriol fins al santuari de la Mare de Déu de les Salines. Un cop allà vam agafar el corriol que porta al cim.

Per baixar vam tirar pel dret, requerint grimpar en diverses ocasions. Un cop arribats al santuari vam baixar xino-xano tot seguint la pista forestal fins arribar als cotxes.

Per acabar la crònica, una foto de les vistes de l'Empordà feta des del cim:

Breu documental sobre Batista i Roca

2011-02-05T19:05:00.001+01:00

Propers actes

2011-02-01T00:28:00.000+01:00

Crònica de l'aplec a Burriach

2011-01-11T21:26:00.000+01:00

Ens vam trobar a dos quarts d'onze a l'aparcament de Cals Frares. Tot seguit vam pujar al castell de Burriach (395 m). Malauradament el company que ens havia de fer la xerrada sobre Burriach no va poder assistir, a última hora, a l'aplec. Tot i això vam gaudir del cim una bona estona.

Cap a quarts d'una vam baixar cap a Cals Frares, on vam fer-hi un bon dinar:

A la tarda vam anar a l'ermita de Santa Helena d'Agell a fer l'assemblea ordinària de Palestra. Aprofitem per donar les gràcies per haver-nos deixat fer la reunió a l'ermita.

Aplec de Palestra a Burriach

2010-12-23T13:28:00.000+01:00

Carlit des de les Bulloses

2010-12-08T19:31:00.000+01:00

Dos companys de la Secció Empordà que hem pogut fer pont per aquesta Puríssima hem anat a pujar el Carlit (2.921 m).

Vam sortir de Figueres el diumenge al matí. Vam arribar a migdia a Puigcerdà, on vam dinar. Tot seguit vam tirar cap els Angles, prenent el trencant cap al llac de les Bulloses. Vam haver d'aparcar a 5 km del refugi i acabar de pujar a peu. Cap a quarts de 7 vam arribar-hi. Vam sopar a 2/4 de 8 i a les 9 ja érem al llit.
El guarda del refugi ens va assignar l'habitació 4, amb el nom d'Edelweiss (Flor de Neu). Aprofitant això fem memòria de que aquesta flor va ser el símbol del Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya.

A les 6 del matí ens vam llevar. Dutxats i vestits vam baixa a esmorzar. Encara vam haver d'esperar una estona, fins a dos quarts passats de 8, que claregés per sortir.
De nit no havíem anat a fer un cop d'ull al llac de la Bullosa, però és el primer que es troba de seguit de sortir.

Després de caminar una estona per bosc comencem a trobar els altres llacs, que estan molt propers l'un de l'altre.

De pujada passem per l'est de l'estany Llong, i cap al nord d'aquest, de manera que pujarem al nord del Tolossal Colomer. De baixada, en canvi, ho fem pel sud del Tolossal Colomer i seguim per dret fins a l'Estany Llat. Però tornant a l'ascenció, arribem tots dos a uns 200-300 m de desnivell del cim. En aquest punt s'ha de començar a grimpar. Ho intentem tots dos, però el company decideix deixar-ho córrer. Jo acabo d'arribar al cim.

Vaig baixar tot radera de l'altre grup que hi havia al refugi, el qual havia sortit de fosc amb llum de frontal, fins a retrobar el company un tros més avall.

Com he dit abans vam baixar per dret cap a l'estany Llat. Vam tirar pel mateix camí cap al refugi, però se'ns va empassar la boira i per sort seguint les petjades vam arribar a bon port, al límit de les nostres forces, en part per no haver fet servir raquetes durant la pujada. Després de reposar una estona al refugi i menjar alguna cosa, vam baixar fins el cotxe i vam fer camí cap a Font Romeu. Allà vam sopar i dormir. Dimarts ens vam llevar cap a les 8 i vam tirar cap a Montlluís a visitar la ciutadella, aixecada pels Borbons després del Ttractat dels Pirineus. Van fer la ruta guiada (en francès) ja que actualment és una base militar i sense guia no s'hi podia accedir.

Després de la visita vam marxar cap a Vilafranca del Conflent a dinar.

Després, de camí cap a casa, ens vam desviar cap a St. Martí del Canigó, on hi ha enterrat el comte Guifré el Pilós. Vam deixar el cotxe a Castell i vam pujar a peu. De baixada, tot i el cansament del dia anterior, encara ens vam veure en cor de fer-ho corrents. Un cop al cotxe ja vam marxar cap a casa.

Operació Picar Pedra

2010-11-22T14:02:00.000+01:00

El diumenge 21 de novembre patriotes d’arreu del territori català formats en dos equips entraren en batalla, Fusellers de Cardedeu i alguns membres de l’Escamot de la Mort i un quart equip que en fou l’amfitrió. Aquesta partida la vam jugar a la comarca del Bages, exactament en una pedrera i als boscos del voltant, era un terreny poc habitual pel meu parer perquè mai havia jugat en un terreny així.

Guió de la partida

En un dia com qualsevol altre en l'infern de Kandahar, on s'hi enfronten els americans contra els talibans és habitual distingir els diferents objectius dels dos adversaris:

-El bàndol Americà haurà d'aconseguir 9 objectius diferents repartits per tot el terreny de joc en tres fases diferents. A més haurà d'oferir protecció i seguretat a les seves bases que poden ser víctimes d'atemptats.

-El bàndol Talibà es troba dividit en 3 bases i haurà d'impedir que els aliats realitzin els seus objectius. Alhora haurà de trobar els explosius necessaris per atemptar contra las bases americanes.

Breu resum

La partida va tenir una duració de 2 hores i 30 minuts aproximadament, finalitzant amb una victòria per part dels insurgents els quals col·locaren 6/6 explosius i impediren la realització de les operacions americanes, aquests darrers aconseguiren 8 dels 9 objectius establerts.

Foto de les instal·lacions

Per qualsevol dubte contacteu amb nosaltres mitjançant l’email següent: escamotdelamort@hotmail.com

Això és tot fins el moment.

Tinent Vilà de l’Escamot de la Mort.

Gra de Fajol Gran i Petit

2010-11-21T21:54:00.000+01:00

En aquesta ocasió hem assolit, sortint des del pàrquing de Vallter 2.000, el Gra de Fajol -Gran o de Dalt- (2.708 m) i el Gra de Fajol Petit -o de Baix- (2.567 m).

Arribant al pàrquing de Vallter 2.000 a les 8 passades hem començat a pujar cap al Coll de la Marrana, parant pel camí a fer una queixalada. Des d'allà hem pujat al Gra de Fajol.

Tot seguit hem anat seguint la cresta, primer de baixada i després de pujada, fins al Gra de Fajol Petit.

En aquesta altra foto veurem més bé el camí recorregut de pic a pic, i que ens espera de tornada.

De tornada al pic de Dalt trobem la nota negativa de la jornada: 3 piles que algun porc ha tirat pel camí (les quals òbviament recollim). Ens pensàvem que a aquestes altures no hi pujaven els indesitjables.

Poc abans d'arribar de nou al cim comença a nevar amb poca intensitat i decidim que ja dinarem al cotxe. També desviem la ruta baixant pel Coll de la Marrana, per on havíem pujat, quan el pla inicial era fer la baixada pel Coll de la Coma de l'Orri i ja des d'allà anar al Col de la Marrana.

LLOGUER

2010-11-09T19:45:00.000+01:00

La Secció Empordà de Palestra busca un local/garatge/paller/magatzem/nau/mas per llogar a un baix preu. No importa l'estat en què es trobi, que ja ens encarregarem de posar-lo en condicions.
Si teniu quelcom o sabeu d'algú ens podeu contactar per e-mail: palestra.cat@gmail.com

Palestra al diari El 9 Nou d'Osona 1/11/2010

2010-11-01T21:57:00.000+01:00

2010-11-01T15:31:00.000+01:00

Ahir diumenge 31 d'octubre vam fer a Vic, a la taverna catalana La Terra, la presentació pública de Palestra. A les 12 del migdia començàvem una conferència amb Lluís Duran (doctor en història contemporània per la UB i autor del llibre "Intel·ligència i caràcter. Palestra i la formació dels joves (1928-1939)") que ens parlava del que va ser i significar la primera Palestra de Batista i Roca. Tot seguit en Xavier Andreu (secretari nacional d'Unitat Nacional Catalana) ens parlava precisament de la figura de Batista i Roca, un referent pel nacionalisme català. Finalment, un servidor, va fer una breu exposició del nostre projecte, del que duem fet i el que ens proposem.

Com podeu veure en aquesta última foto, després de les xerrades vam fer un dinar de germanor entre els assistents, a la mateixa taverna.

Agraïm a Lluís Duran i Xavier Andreu la col·laboració en l'acte i també a la taverna "La Terra" per posar el local a disposició i pel bon servei. Agraïments, també, a tots els assistents.

Fragments de les intervencions de la presentació

2010-11-01T10:23:00.000+01:00

Primera intervenció: Lluís Duran

Segona intervenció: Xavier Andreu

Tercera intervenció: Joan Planella

Presentació pública de Palestra

2010-10-31T21:48:00.000+01:00

Fes-te de Palestra

2010-10-25T00:05:00.000+02:00

XXI Retrobament català a Prats de Molló

2010-10-24T19:58:00.000+02:00

Sortim dissabte a mig matí de Prats de Molló cap a la torre del Mir (1.540 m), en una ruta circular. Dura unes 4 h, amb un desnivell acumulat de 1.000 m i 14,2 km de recorregut.

La ruta té trams de corriol, de pista i un tros de carretera. És especialment bonic el paisatge i la flora en aquesta època de l'any.


Torre del Mir

En acabat vam anar al càmping Can Nadal a muntar el campament:

Al vespre vam anar a una pizzeria del poble a fer un bon sopar:

Havent sopat vam tornar al càmping. Vam fer una lectura del Via fora! de Macià (clica aquí per llegir-lo) i tot seguit vam veure la pel·lícula "El coronel Macià":

Material

Lectura


Film "El coronel Macià"

Al final de la pel·lícula anem a dormir. A les 8 del matí ens despertem i desparem el campament. Tot seguit una foto de la fleca on anirem a esmorzar. El comentari que té al rètol és força indicatiu de la trista situació que té actualment el català a la zona.

A un quart d'onze anem al monument de Francesc Macià, a l'acte de l'IPECC, on es fan ofrenes florals i diversos parlaments.

Tot seguit continua el programa amb una ofrena floral al monument de Jacint Verdaguer i toquen sardanes. A la 1 anem al dinar popular al restaurant Costabonne.
Havent dinat emprenem la tornada a casa.

P.S.: Ens alegra que, malgrat la cosa estigui malament a l'altre cantó dels Pirineus, encara hi ha catalans que lluiten amb fermesa contra l'assimilació de l'Estat francès, per la independència i per la reunificació de la pàtria. Només resta dir en aquesta crònica:

Visca Catalunya!
Via fora, catalans!

XXI Retrobament català a Prats de Molló

2010-10-11T20:19:00.000+02:00

84 Aniversari dels Fets de Prats de Molló

Homenatge a Macià i els seus voluntaris

Programa dels actes de l'IPECC de diumenge (en PDF)

Airsoft: Partida 2/10/2010

2010-10-03T22:18:00.000+02:00

Vam començar cap a les 10:30 del matí, érem uns 14 en total, per tant, vam poder jugar molt bé i sense complicacions.

A la 1a partida vam decidir fer un assalt a les roques, defensavem 5 jugadors contra la resta, ens van atacar en massa i de manera molt ben organitzada vencent fàcilment la defensa.

A la 2a partida vam dividir millor els equips en 2 meitats mesomenys igualades i va començar la partida, un equip va defensar tenaçment la part baixa del camp, però al final, l’altre equip va aconseguir fer escletxes en la defensa enemiga, així com l’eliminació del sanitari (peça clau en aquest joc).

A la 3a partida, vam fer el mateix, i la defensa va fer una mala organització dels recursos humans dipositant-los a la part més septentrional, provocant una victòria ben merescuda (la part septentrional hauria d’haver contraatacat abans).

A la 4a partida vam fer la recreació de portar un hostatge d’una banda del camp cap a l’altra, l’equip que portava l’hostatge eren 5 (un d’ells un franctirador), van aconseguir guanyar, però només en va quedar un de viu fins el punt d’extracció.

A la 5a i última partida és va repetir el mateix, però a l’inrevés, fent ús de l’atac per la rereguarda l’equip que defensava (aquells 5) van aconseguir gairebé anular la meitat de l’equip enemic, però l’ofensiva va rutllar i els que portaven l’hostatge van aconseguir dur-lo al punt d’extracció.

Martinas, Tinent de l’Escamot de la Mort

2n Torneig de Futbol 5x5

2010-09-26T12:11:00.000+02:00

Dissabte vam fer el 2n Torneig de Futbol 5x5 a Cornellà. Vam ser 4 equips participants: Barcino, Creuats, Col·lectiu Manel i Front Iluro. Els partits eren de 20 minuts amb un canvi de camp a la mitja part.

En primer partit el van jugar Barcino i Creuats amb un resultat de 3-5 favorable als Creuats. El segon partit el van disputar el Col·lectiu Manel i el Front Iluro. Aquests últims passarien a la final per la victòria d'1-5. En el 3r partit es van disputar el 3r i 4t lloc entre el Col·lectiu Manel i Barcino. El resultat va ser de 2-7 per Barcino, que es quedaria amb la tercera posició i el Col·lectiu Manel quedarien últims. Tot seguit es va jugar la final entre Creuats i Front Iluro amb resultat de 8-3. Així doncs els Creuats es van endur el trofeu de campions i el Front Iluro van quedar subcampions.

Creuats, equip campió

Front Iluro, equip subcampió

Barcino, 3a posició

Col·lectiu Manel

També es va donar un trofeu al màxim golejador del torneig, trofeu disputat entre el golejador de Creuats, que se'l va endur amb 6 gols, un més que el golejador de Barcino.

A l'esquerra, el màxim golejador; a la dreta el 2n golejador

PS: Agraïments al company Alex pels trofeus.

Secció Airsoft: Escamot de la Mort

2010-09-22T23:08:00.000+02:00

Us presentem la nova secció d'airsoft de Palestra: L'Escamot de la Mort

Tot seguit la primera crònica:

El passat diumenge 19 de Setembre va tenir lloc la darrera partida d’airsoft en camp de joc de “Battlefield Catalunya”, a Órrius, on vam sumar un total de 10 jugadors els qui ens vam enfrontar en vàries ocasions per tal d’ocupar alguna posició o base prèviament determinada on cadascuna tenia la seva dificultat tant per defensar-la com per atacar-la. Entre una cosa i altra hi vam estar jugant tota la tarda i vam deixar anar l'adrenalina suficient com per estar prou tranquils i relaxats durant tota aquesta setmana.

I aquest cap de setmana més, interesats contacteu amb el grup pel nostre fòrum:
http://escamot-m.foroactivo.net/portal.htm

Futbol 5x5

2010-09-03T20:05:00.000+02:00

Aneto

2010-09-01T12:45:00.000+02:00

ANETO (3.404 m):

PROTEGE DOMINE PLEBEM TUAM ☧ PER SIGNUM SANCTÆ CRUCIS

(Protegiu, senyor, el vostre poble per lo senyal de la Santa Creu)

Aquesta és la inscripció que trobem a la creu del cim. La creu va ser pujada pel Centre Excursionista de Catalunya (tal com indica la seva placa). És per aquest motiu que els aragonesos rebotats hi van pujar la verge del Pilar. Però siguem clars: l'Aneto és a la Franja de Ponent, a la Ribagorça i, per tan, és el cim de Catalunya. Si els rebotats aragonesos volen fer aragonesisme haurien de posar-hi la bandera del rei d'Aragó que mira per on és la del comte de Barcelona i no un símbol d'hispanitat per molt saragossana que sigui (amb això estan dient que Catalunya no és Espanya, ja que els ofèn la creu catalana).

Nota: La creu porta una pintada de "viva españa". Si algun lector d'aquesta crònica té la intenció d'anar-hi que dugui un esprai per tapar-ho, ja que rascant amb una pedra no vam poder esborrar-ho.

Després d'aquesta introducció anem a la crònica:

Dilluns a migdia arribem a Benasc. Comprem provisions, dinem i anem al Pla de l'Hospital a agafar el bus. El bus ens deixa a al Pla de la Besurta (1900 m), a uns tres quarts d'hora del refugi de la Renclusa (2.160 m), però nosaltres pugem una mica més amunt fins que trobem un bon pla per muntar la tenda.

Ens despretem de bon bon matí, a un quart de 6. Després d'esmorzar i preparar les motxilles amb el que ens endurem i el que deixem a la tenda decidim esperar una estona més fins que arribi l'aurora. A un quart de set sortim cap amunt amb llum de frontal. Travessem la cresta pel portelló inferior i pugem en diagonal en direcció al pic fins a trobar la glacera de l'Aneto.

Al tram final de la glacera a la collada de Corones (3.198 m) trobem una forta pujada i s'acaba la glacera. Traguem els grampons i pugem el puig.

Un cop al cim del puig ja només ens separa del cim el Pas de Mahoma, que és un tram d'uns 30 m. Té molt de renom, però no pas més dificultat que la cresta del Pic Verdaguer que vam pujar la setmana passada per assolir la Pica d'Estats.

Potser no s'apreciarà gairebé en fotos, però aquí un parell de banda i banda del pas.

Cap a dos quarts de 12, finalment, després de 1504 m de desnivell podem gaudir uns minuts en solitari del cim.

De baixada fem aproximadament el mateix camí. Un cop a la tenda, a un quart de quatre dinem i fem una breu migdiada. Tot seguit recollim l'equip i baixem al Pla de la Besurta a agafar el bus.

25 anys de la conquesta catalana de l'Everest

2010-08-28T19:54:00.000+02:00

Pica d'Estats

2010-08-22T13:00:00.000+02:00

Divendres dia 20 ens trobem a Sort a les 12h per anar a pujar la Pica d'Estats. Aprofitant l'avinentesa fem una ofrena floral al bust del General Josep Moragues, que hi ha a la Plaça Major de Sort.

En acabat anem a comprar provisions i a dinar. Havent dinat agafem el cotxe i anem fins al pàrquing del refugi de la Vallferrera. Un cop allà agafem el camí de pujada a la Pica d'Estats fins arribar a l'estany de Sotllo (2.352m), on muntem el campament.

Un company, havent sopat, explica a la resta un xic de temàtica de constel·lacions (poques estrelles es veien amb la lluminària de la lluna gairebé plena) entre les quals trobar l'estrella Polar a partir de l'Ossa Major. A les 6h del matí ens despertem, encara ben fosc. A les 7h emprenem el camí cap al cim. Un cop a dalt del coll ens separem. 7 companys pugem per la cresta, els altres dos decideixen pujar pel camí. El gos decideix que no vol anar pel camí, que vol anar amb l'amo i ens el trobem de sobte a la cresta, convertint-se algun tros el fer passar el gos en una gesta gairebé èpica.

La cresta ens porta primer al Pic Verdaguer (3.125m) i ja allà al costat arribem a la Pica d'Estats (3.143m) a dos quarts d'onze. Sovint es diu que és la muntanya més alta de Catalunya. Cal especificar que en tot cas ho és de la Comunidad Autónoma de Cataluña, perquè la més alta és l'Aneto, que es troba a la Franja de Ponent, concretament a la Ribagorça.

La baixada la fem pel camí, on trobem encara algunes clapes de neu:

A l'arribar al campament ens banyem a l'estany, dinem i recollim tendes. Tot seguit fem camí cap al cotxe. De baixada ens aturem al poble d'Àreu a fer el toc a un bar. Després ens acomiadem i cadascú agafa cotxe i a fer km cap a casa.

Puigmal + Pic del Segre

2010-08-02T07:02:00.000+02:00

Assolits el Puigmal (2.910 m) i el Pic del Segre (2.848 m)

Hem sortit de Fontalba de bon matí cap al Puigmal. La idea de bon principi era baixar cap a Núria i tornar a Fontalba, però finalment hem decidit fer un tros més. Hem carenat fins al Pic del Segre, passant pel Pic Petit del Segre. Per baixar a Núria ho hem fet pel Coll de Finestrelles. A Núria hem dinat i tot seguit hem agafat el camí de Fontalba, on hem acabat la ruta.

Puigmal

Pic del Segre

«De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar»

Jacint Verdaguer

Pedraforca i Aplec al Pi de les Tres Branques

2010-07-18T21:05:00.000+02:00

Dissabte a mig matí ens vam trobar a Gósol amb companys de Joves Reagrupats per pujar al Pedraforca (2.506 m). Vam sortir a peu des de la plaça del poble.

El mot Pedraforca ve del llatí petra furca (pedra forcada). L'enforcadura té una altitud de 2.356 m, amb una tartera a cada banda. A banda i banda trobem dues carenes que s'anomenen Pollegons. Nosaltres pugem la de l'esquerra, que és el Pollegó Superior.

Cap al vespre ens vam separar. Uns van anar a Berga i els altres vam quedar-nos ben a prop, en concret a Feners. Allà, seguint una pista, vam trobar una raconada ideal per passar la nit. Després d'haver-nos refrescat els peus a la ribera vam parar la tenda i havent sopat vam anar a dormir de seguida.

Ens despertem cap a 2/4 de 7 del matí. Ràpidament desparem tenda i esmorzem. Tot seguit fem marxa cap al Pi de les Tres Branques, on ens trobarem amb els companys que van baixar a dormir a Berga i amb els altres companys d'Unitat Nacional Catalana i Reagrupament que ja començaven a muntar les parades.

Lo Pi de les Tres Branques

Preguem que sia aqueix Pi

L'arbre sagrat de la pàtria

(Mn. Cinto Verdaguer)

Palestra per l'Estatut, 24/04/1932

2010-07-18T19:41:00.000+02:00

En uns moments com aquests, amb la retallada de l'Estatut i la manifestació d'aquest 10 de juliol, trobem aquesta fotografia del 24 d'abril del 1932 amb la mateixa situació que vivim avui de nou. A la dreta, una pencarta de PALESTRA.

Pedraforca i Aplec al Pi de les Tres Branques

2010-07-04T21:50:00.000+02:00

!!! ATENCIÓ: Hem fet uns canvis de programa !!!

Dissabte: Pujada al Pedraforca i acampada als Rasos de Peguera

Diumenge: Aplec al Pi de les Tres Branques

Punt de trobada: Plaça de Gòsol

Dia i hora: Dissabte a les 10.30 h

Turó de l'home i les Agudes

2010-06-29T19:59:00.000+02:00

Aquest diumenge hem estat d'excursió al Montseny. Hem assolit els cims del Turó de l'home (1.706 m) i de les Agudes (1.705 m).

Pujant amb cotxe des de Sant Celoni trobem un trencant asfaltat que puja fins al Turó de l'home. Allà aparquem i comencem a pujar. Vam fer trossos per camins i trossos per dret fent-nos el propi camí. Per allà vam parar a esmorzar. Més endavant, un cop vam deixar enrere els arbres, trobant la carretera ens vam enfilar cap al Turó de l'home per muntanya, pels prats, deixant avall la carretera. Des del primer turó vam anar carenant fins arribar al Turó de l'home.

Tot seguit vam carenar de nou fins arribar a les Agudes que no quedava massa lluny. Allà hi vam dinar. Havent fet vam baixar pel mateix camí.

Des de les Agudes del Montseny

Del cim de les Agudes on m'hi empeny
el cor i mai no se n'allunya

or i flama del Montseny
veig la fe de Catalunya

Mn. Pere Ribot

Font de la Verna, l'Albera

2010-06-24T22:38:00.000+02:00

Costabona + Roca Colom + Roc de la mort de l'escolà

2010-06-06T20:20:00.000+02:00

Cims assolits: Costabona (2.464 m), Roca Colom (2.502m) i Roc de la mort de l'escolà (2.463 m)

Una vegada més les inclemències del temps volien impedir que fessin aquesta ruta. A les 8 del matí arribàvem a Setcases, hem agafat la pista d'Espinavell i hem aparcat a la Collada Fonda. El temps amenaçava de ploure però hem decidit pujar de totes maneres. Poc després de començar a caminar ens ha començat a caure un xim-xim que una estona després s'ha intensificat, sobretot arribant al cim del Costabona. Havíem decidit que faríem almenys el Costabona malgrat la pluja i així ha sigut. Hem pujat seguint el filferrat.

De baixada, arribant a la bifurcació entre el camí del refugi i el camí de baix del Roca Colom havia parat de ploure i semblava que s'aclaria una mica i hem decidit seguir el trajecte.

Hem fet el Roca Colom, on hem fet una caixalada:

Després hem seguit fins el Roc de la mort de l'Escolà. La neu ens ha impedit baixar, així que hem reculat cap al Roca Colom i hem seguit la carena fins al camí de baixada del refugi i la Collada Fonda.

Puig de Sistra i Puig de les Agudes

2010-05-18T21:13:00.000+02:00

Aquest diumenge ens disposavem a fer el Costabona, Roca Colom i el Roc de la Mort de l'Escolà.

Al fons, el Costabona

Vam pujar per Setcases per la pista de la Collada Fonda amb cotxe, però trobant un cúmul de neu que impedia el pas motoritzat vam aparcar el cotxe. Això era aproximadament a l'oest de les Confrontanes. Vam continuar a peu fins la Collada Fonda i vam intentar el Costabona, però després de fer un tros vam deixar-ho correr a causa del fort vent que bufava. Malgrat això no vam voler tornarn i vam fer un altre trajecte. Vam tirar cap al sud de la Collada Fonda fins al Puig de les Agudes (1978 m), passant pel Puig de Sistra (1980 m).

Al cilindre del Puig de les Agudes vam trobar-hi una Mare de Déu. Malhauradament estava trencada en tres trossos.

Pujada a Montserrat.

2010-05-03T13:03:00.000+02:00

Després del dia del treballador, el 2 de maig l'associació Palestra i les Joventuts Nosaltres Sols! commemorant el 27 d'abril que va ser Nostra Senyora de Montserrat hem seguit la ruta marcada des del Monestir a Sant Jeroni un itinerari clàssic per excel·lència dintre del Massís Montserratí, en el transcurs del qual hem assolit el punt més alt de la muntanya, Sant Jeroni, de 1.236 metres.
La ruta, tot baixant del cremallera a Montserrat, em passat per St. Miquel, St. Joan, l’ermita de St. Jeroni i el cim de St. Jeroni, torrent de Sta. Maria, pla dels Ocells, Sta. Anna i el Monestir.
En acabada la ruta, hem tingut l'ocasió de sentir l'estrena de l'orgue nou que tocava amb dedicació Montserrat Torrent.
Tot i que Palestra i Nosaltres Sols! som organitzacions no confessionals, durant l'excursió a tots ens ha vingut al cap aquella frase de Torras i Bages del segle XIX "Catalunya serà cristiana o no serà" que ens ha recordat que sí avui dia coneixem Catalunya o els Països Catalans és gràcies a la fe que predicaven els nostres antecessors, sense oblidar tampoc els nostres orígens pagans.
Són aquests cims un lloc màgic per la seva forma i història, per tota la mitologia i llegenda que l'acompanya no només per Catalunya si no per tot el món.
Han sigut varis els muntanyencs que ens han preguntat per les nostres samarretes i banderes i han agafat de born grat calendaris de l'Associació Germans Badia

Sapigueu més sobre Montserrat: 1 i 2

Montserrat

2010-04-13T20:01:00.000+02:00

Recorregut: Monestir -Sant Jeroni
Itinerari clàssic per excelencia dintre del Massís Montserratí, en el transcurs del qual assolirem el punt més alt de la muntanya, Sant Jeroni, de 1.236 metres.
La ruta, tot baixant del cremallera a Montserrat, passarà per St. Miquel, St. Joan, l’ermita de St. Jeroni i el cim de St. Jeroni, torrent de Sta. Maria, pla dels Ocells, Sta. Anna i Monestir.
Temps de marxa: 3 hores
Punt de trobada: Sortida del Cremallera a Montserrat.
Hora: 11:00

Els que vulgueu pujar fins el punt de trobada caminant, quedem al pàrquing de l'estació dels FFCC de Monistrol a les 9:00

1r torneig de futbol sala

2010-04-12T00:32:00.000+02:00

Aquest dissabte Palestra ha organitzat un torneig de futbol sala a Badalona -gràcies a UNC Barcelonès Nord per l'ajuda en l'organització-. Finalment hem sigut 3 equips de 6 jugars cada un. Hem fet 4 partits de 15 minuts cada un.

El primer partit l'han jugat Barcino contra Creuats FCB (4-2). Tot seguit els vencedors, Barcino, han jugat contra Col·lectiu Manel a qui han guanyat per 4-0. El següent partit l'han disputat Creuats FCB contra el Col·lectiu Manel (2-1). En aquest partit ha guanyat Creuats FCB que s'han tornat a enfrontar contra Barcino. Barcino, invictes, han guanyat la final per 2-1.

Així doncs, aquí l'equip vencedor del triangular, Barcino:

El subcampió, Creuats FCB:

I el tercer equip participant, Col·lectiu Manel:

Crònica Sortida al Castell de l'Eramprunyà

2010-04-05T16:48:00.000+02:00

Divendres dia 2 d'abril Palestra va realitzar una ruta.

La ruta s'inicià pujant al castell de l'Eramprunyà, situat dalt d'un espadat damunt el santuari de Bruguers, a 438 m d'altitud, al terme municipal de Gavà .

Als anys 30 un dels actes habituals de les Joventuts d'Estat Català (aleshores JEREC) era l'Aplec d'Eramprunyà.
La història del castell es semblant a la de molts castells catalans que han acabat en runes. En el seu temps serví per defensar la marca del Penedès en temps de la Catalunya Vella quan la frontera era al Llobregat. Va ser doncs un castell de frontera molts anys i després, en avançar la conquesta cap el sud va tenir un paper més secundari. El castell fou desmantellat el 1469, durant la guerra contra Joan II.
A la Guerra de Successió va tenir un paper heroic, els darrers resistents es refugiaren al castell fins que el reducte fou vençut i els seus defensors immolats.
A la fi del segle XIX, quan fou visitat per membres de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, al castell habitaven uns pagesos. El castell i les terres annexes foren adquirides per l'industrial Manuel Girona i Agrafel el 1897 ara fa poc han passat a titularitat publica.

Seguint la ruta que ens havíem proposat ens vam dirigir tot seguint el camí GR-92 cap al cim de la Morella, el més alt del Massís del Garraf amb 594m. Un cop allà vàrem purificar el cim penjant una senyera a la creu que el corona, aquest és un dels propòsits que ens hem fet, el de penjar els símbols nacionals per tots els cims i rutes que fem, netejar els camins tot recollint brossa i fer allò que estigui en les nostres mans per arreglar els desperfectes ocasionats per les fortes ventades.

Per tornar varem resseguir el camí fins l'ermita de Bruguers.
Podeu trobar més fotografies al nostre facebook buscant per Pa les tra.

Sortida al Castell de l'Eramprunyà

2010-03-30T20:24:00.001+02:00

Bassegoda

2010-02-28T19:17:00.000+01:00

Un cop més hem hagut de posposar la sortida al Costabona, degut als forts vents de fins a 170 km/h que bufaven al Pirineu.

Un parell de companys, però, no hem volgut perdre el dia i cap a mig matí hem fet una sortida suau i breu al Puig de Bassegoda (1.373 m), pujant des de St. Miquel de Bassegoda.

Palestra a la revista Selecciona't, la revista de la selecció catalana.

2010-02-22T21:37:00.000+01:00

Cliqueu sobre la imatge per accedir a la revista, ens podeu trobar a la plana 3. Tot i que al principi com diu la descripció de la fotografia es va enviar una foto de la Pica d'Estats, la revista selecciona't va preferir penjar una foto del Balandrau.

Palestra amb la Selecció Catalana

2010-02-09T22:55:00.000+01:00

Aquest proper diumenge 14 a les 12:30h (14:45h Canal 33) Catalunya i Suècia s'enfrontaran a l'Estadi Baldiri Aleu de Sant Boi de Llobregat. El partit servirà per veure de nou a la nostra selecció després del seu últim enfrontament a casa contra l'Ulster el 1995 i per a reclamar el dret de la Federació Catalana de Rugbi de ser reconeguda com a membre fundadora de la internacional l'any 1934 conjuntament amb les federacions francesa, italiana, alemanya, txecoslovaca, i romanesa.

La Federació Catalana de Rugbi considera que mai no ha estat expulsada de la internacional i per tant va recórrer al Tribunal d'Apel·lació (Court d'Appel) després que el Tribunal de Primera Instància de París fallés el passat 16 de desembre de 2008 en contra de l'admissió, argumentant que la catalana és una entitat diferent a la que va fundar la internacional.

La Federació Catalana de Rubgi es basa en dos motius per apel·lar la decisió del Tribunal:

1) La normativa amb la que es basen els estatuts de la Federació Internacional de Rugbi (FIRA-AER) són només els de la llei francesa i cap més altre. Una llei que diu clarament que per expulsar algun membre s'ha de seguir un procediment concret que en el cas català no s'ha produït mai. I això encara té més força tenint en compte que el Tribunal de Primera Instància de París va dir en l'última sentència que no li quedava clar si l'expulsió va ser conseqüència d'una llei espanyola de l'any 1941.

2) La normativa espanyola, una llei franquista, viola els drets humans. i per tant una sentència no es pot emparar amb actes no democràtics.

La Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes ha estat al costat de la Federació Catalana de Rugbi durant tot el procés judicial i també col·labora en l'organització i difusió del partit Catalunya-Suècia. En aquest enfrontament, els jugadors lluiran el logo de les Seleccions Catalanes a l'equipació i hi haurà pancartes d'"Una Nació, una Selecció" al camp reclamant l'oficialitat.

Pirineu Oriental II: Del Puigmal a la pica d'Estats

2010-02-09T22:53:00.000+01:00

Documental de tv3

De Montlluís fins a la pica d'Estats. A l'ampla vall de la Cerdanya, les aigües de la qual formen el Segre, que anirà a parar a l'Ebre, hi trobem una excepció geogràfica creada per homes que es van capficar a dividir la vall en dues nacions: la Cerdanya és un paradís assolellat i amable que del Querol cap al nord és francès i de Puigcerdà cap avall, espanyol.

Mare de Déu del Mont

2010-01-18T04:31:00.000+01:00

Avui diumenge, 17 de gener, hem anat a la Mare de Déu del Mont. Hem sortit de Figueres per la carretera d'Olot fins al trencant de Cabanelles. Hem pujat amb cotxe fins a Can Serra (el centre de rehabilitació), on hem aparcat. Tot seguit hem començat la pujada cap al cim. Com sempre hem fet una parada per esmorzar.
Al cim hem anat a l'estàtua de Jacint Verdaguer i s'ha fet una xerrada biogràfica del mossèn. Premeu aquí per llegir-ho.

En aquesta època el santuari està tancat, pel que no l'hem pogut visitar.

El pic del Mont fa 1.124 m d'altura i des d'allà hi ha una vista magnífica de l'Empordà, l'Albera, la Garrotxa i el Canigó. Precisament Jacint Verdaguer hi va fer estada per escriure la seva obra "Canigó". Al cim hi ha el santuari de la Mare de Déu del Mont, nom del qual s'ha estès a la muntanya. Aquesta Mare de Déu és la patrona de l'Empordà.

El llegendari diu que la imatge de la Mare de Déu fou trobada per un pastor que conduïa un ramat de bous per aquesta muntanya. El pastor va veure com un bou tossava en un lloc determinat i va anar a veure-ho. Va arraconar unes roques i es va trobar una cova on hi havia la imatge. Aquesta va ser traslladada primer al monestir de St. Llorenç del Mont i més tard al Santuari, que també té llegenda pròpia difosa per Verdaguer. Diu que l'abat del monestir, en somnis, va rebre instruccions de construir un santuari per la imatge. Van començar a construir-lo al pla de Solls, però el primer dia de feina van trobar les eines al cim. Els obrers van treballar al mateix lloc i es va repetir el fet, fins que van decidir construir el santuari on volia la Mare de Déu.

La Mare de Déu del Mont té datada la veneració des d'almenys el 1222. Un fet anecdòtic és que a la vigília de la Guerra Civil Catalana el bisbe en va voler prohibir el culte perquè deia que s'hi reunien remences i antifeudals. Un fet important a remarcar és que el 1936 els anarquistes van assaltar el santuari, estimbant muntanya avall la imatge de la verge, que fou recuperada i restaurada, i destruint completament el retaule renaixentista de la Mare de Déu.

Pujada al Balandrau

2010-01-04T07:34:00.000+01:00

Avui diumenge 3 de gener, per començar bé aquest 2010 hem fet el cim del Balandrau (2.584 m).

A les 6.30h sortim de Figueres cap Vilallonga de Ter on parem a fer un cafè. Seguim cap a Tragurà de Dalt per carretera i tot seguit per pista fins al Collet de la Gralla. Aparquem, ens guarnim i, cap a les 10h passades, comencem a pujar cap al Coll dels Tres Pics, on parem a esmorzar. Cap als Tres Pics comencem a trobar neu glaçada, que comporta alguns problemes per avançar als que no porten grampons. Amb l'ajuda del piolet i paciència es superen els Tres Pics i la pujada al Balandrau. Després de contemplar les vistes i fer unes fotos, baixem per la cara SE seguint la tanca de filferro espinós. Aquest costat té trams amb poca neu i trams amb neu-pols i poca neu glaçada pel que facilita molt la baixada. Despés d'un tros de baixada ens desviem a l'esquerra i baixem fins a la pista. Seguint la pista arribem al cotxe, dinem i cap a casa.

Canigó des del coll de Jou

2009-11-16T20:10:00.000+01:00

Dissabte al vespre vam sortir amb cotxe de Figueres per la N-II direcció Perpinyà. A les afores de la ciutat vam agafar la carretera d'Andorra fins a Vernet, on vam parar a sopar. Després de fer la queixalada vam continuar fins a coll de Jou. Vam parar tendes i penjar la senyera a un màstil i tot seguit a dormir. L'endemà ens vam llevar a quarts de 8 i a dos quarts de 9 vam començar l'ascenció. Al cap de 6 h i 30' vam fer el cim, tal com deia la senyal del coll de Jou. De tornada se'ns va fer fosc i vam acabar d'arribar al cotxe, cap a quarts de 7, amb llum de frontal. Val a dir que partir d'un punt tan allunyat de la pica va fer la sortida més esgotadora del que ens pensàvem.
Vam trepitjar la primera neu de la temporada, tot i que n'hi havia poca.

MUNTANYES REGALADES:

Muntanyes del Canigó

fresques són i regalades

sobretot ara a l'estiu

que les aigües són gelades.

[...]

Travessa: Queralbs - Ull de Ter

2009-10-10T18:31:00.000+02:00

Aprofitant uns dies de vacances un servidor va fer aquesta travessa:

Dia 1: Queralbs - Fontalba - Núria
Dia 2: Núria - Puigmal - Núria
Dia 3: Núria - Torreneules - Refugi de Coma de Vaca
Dia 4: Refugi de Coma de Vaca - Ull de Ter

El primer dia, dimecres, em van deixar a mi i el gos a Queralbs, al migdia. Vaig dinar a un bar del poble i tot seguit vaig agafar camí de Fontalba. Un cop vaig ser a dalt vaig parar tenda. Poc després va arribar un home d'uns 60 anys i la seva gossa amb cotxe. Després de parlar una estona em va dir que anava a un santuari abans d'arribar a Núria a posar ciris i em va recomanar que acampés a Núria, de manera que l'endemà no hauria de desparar la tenda ni portar tant de pes a l'esquena. Vaig optar per fer-li cas i, pel camí, em va ensenyar coves i cabanes de pastor on refugiar-me si algun dia m'és menester. De nit vaig arribar a Núria i amb llum de llanterna vaig parar la tenda.

L'endemà al matí em vaig despertar plovent. Estrenar botes em passava factura i tenia els dos peus encetats per sota el tendó d'Aquil·les. Entre això i la pluja el dia pintava força malament. Cap a les 10 el cel es va aclarir, així que malgrat les nafres dels peus vaig decidir intentar el Puigmal. Al cim feia vent i boira així que vaig baixar de seguida. Cap al vespre va arribar un company que pujava a Núria des de Queralbs. Vam passar per les dutxes de la zona d'acampada, on teniem aigua entre tebia i calenta malgrat estar fora de servei. Vam pujar a sopar a l'Alberg i vam tornar a la tenda a dormir. Plovia.

El tercer dia era d'un matí gris, malgrat que ja no plovia. Vam pujar a l'Alberg i vam agafar el camí de Torreneules. Després de fer el cim haviem de seguir les crestes fins al Pic de la Fossa del Gegant per anar cap a Ull de Ter. Potser per la boira, però vam anar a sortir a Coma de Vaca. Després de voltar inutilment intentant recuperar la cresta que voliem seguir i després de que ens enganxés la pluja, vam decidir deixar-ho córrer i anar fins al refugi de Coma de Vaca, que aquell dia no tenia guarda. Vam compartir refugi amb una parella que ja hi era.

Finalment l'últim dia, amb calma, vam arribar fins a Ull de Ter. Vam arribar força aviat. Vam dinar al refugi, fer una partida d'escacs i ja a mitja tarda va arribar un altre company a recollir-nos. L'objectiu era arribar fins al Canigó (dos trams Ull de Ter - Marialles i Marialles - Canigó) però a l'haver perdut un dia i l'empitjorament diari dels meus peus vam decidir posposar el tram de travessa per una altra ocasió.

Bastiments - Pic de l'Infern des d'Ull de Ter

2009-08-17T18:34:00.000+02:00

Els Bastiments (2.881m), el Pic de Freser (2.835m) i el Pic de l'Infern (2.869m).

Aquest 15 i 16 d’agost Palestra vam fer aquests pics. Érem 5 joves els que vam arribar la nit del 15, amb llum de llanterna, seguint el corriol fins a Ull de Ter, on vam fer nit. No vam dormir al refugi sinó que vam fer nit a la vella cabana de pastor.
Prop de les 8 del matí del dia 16, reunits amb la resta de socis de Palestra vam començar a pujar pel Coll de la Marrana. Vam continuar fins als Bastiments, on vam parar a esmorzar i, havent esmorzat, vàrem fer camí cap al Pic de l'Infern tot passant pel Pic de Freser.

Les vistes eren genials, especialment des del Pic de l'Infern, on es podien contemplar diversos estanys de muntanya i l’ambient produït pel companyerisme deixava veure un fort nacionalisme de gent amb ganes de conèixer el seu país.

Baixant pel Pic dels Gorgs es pot reconèixer el recorregut de baixada fins al Coll de la Marrana, seguíem pel Portell cap a la Cabana de Tirapits i enllaçàvem amb el GR-11 fins al Coll de la Marrana i la baixada al refugi, on després d’un dinar de germanor tothom va fer camí cap a casa seva.

Recorregut

Puigmal des de Fontalba

2008-12-08T18:34:00.000+01:00

Vam sortir de Figueres amb cotxe fins a Queralbs. Ens vam quedar a dormir a l'Alberg La Farga i, a trenc d'alba i havent esmorzat, vam agafar el cotxe fins a Fontalba. Vam ensopegar molt bon dia durant tota la sortida. Poca cosa hi ha a explicar. Com a fet anecdòtic podriem dir que a la pujada més forta, cap al final, vam haver d'utilitzar pedres per ajudar-nos a pujar ja que la neu era glaçada i no portavem grampons i amb la pendent patinavem cap avall. Per baixar aquest tros alguns companys ho van fer a l'estil tobogan.

Lo vell Puigmal
d'espatlla rabassuda
és l'arx d'aqueixa
altiva fortalesa,
que en set-cents anys
lo sarraí no ha presa.

(Jacint Verdaguer)

Pica d'Estats amb Nosaltres Sols!

2008-08-08T18:34:00.000+02:00

Extret del bloc de les Joventuts d'UNCat, Nosaltres Sols!, la crònica:

Com ja va ser anunciat, el dia dos i tres les Joventuts Nosaltres Sols! vam pujar el cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats.

El dissabte després de fer una parada al llac de Camarasa i visitar el monument del general Moragues de Sort, vam arribar al càmping http://www.picadestats.com/Catala.htm

Diumenge a les 7 del matí començàvem l’expedició al cim, guiats per l’esperit de mossèn Cinto Verdaguer i sota l’estelada, la creu de Sant Jordi i la bandera d’UNC passàvem entre pedres, neu i barrancs.
Un cop a d’alt ressonava els Segadors i el Virolai entre altres provinents de la gralla del nostre portaveu Jaume Font, que sens dubte ajudaven a acabar la pujada a els altres militants.

Tot i que a tornada també va ser fatigosa, a les 10 de la nit tocàvem terra asfaltat.